“MISERICÒRDIA: De Reus al Cel” és un espectacle de nova creació que es va estrenar el 15 de setembre de 2017 a la Prioral de Sant Pere de Reus. Albert Bermúdez, ha creat un muntatge de teatre, dansa, música i cant sota la direcció musical del mestre Albert Galcerà, qui també és el compositor de la banda sonora.

L’obra explica la llegenda de l’Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a la pastoreta Isabel Basora. Tot plegat durant una epidèmia de pesta a la ciutat de Reus que, segons narra la història, va cessar gràcies a la intervenció divina de la Verge. A més, també hi apareixen nous personatges fins ara desconeguts en noves trames secundàries.

La proposta, que ja ha s’ha representat en tres ocasions consecutives, s’ha emmarcat en els actes de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017, Reus Ciutat de la Música 2018 i el 2019 oficialment com a acte de la Festa Major de Misericòrdia. El projecte ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, l’Arxiprestat de Reus i molt especialment per part del Prior de la Prioral de Sant Pere, Mossèn Cedó. “MISERICÒRDIA: De Reus al Cel” ha comptat amb la participació de més de 100 persones entre actors, cantaires, músics, dansaires, ajudants i tècnics.

La llegenda de l’Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a la humil pastora Isabel Basora ens arriba a través de diverses versions al llarg de la història. És el cas de la primera versió reconeguda, al de Narcís Camós (1652) i, posteriorment, la d’autors del segle XIX, com Celdoni Vilà, fra Josep Rius o Francesc Torner, que converteixen la llegenda en història. Per la seva banda, amb el seu reconegut estil literari, Mossèn Ballarín redacta la llegenda de l’Aparició atorgant a la història un toc poètic i detallat dels fets.

Amb aquest espectacle, l’Orfeó Reusenc proposa reviure, des d’una visió actual, els fets d’aquell 25 de setembre de 1592.

L’obra musical, creada per Albert Galcerà, ha estat plantejada des d’un principi a partir de diverses premisses: el context històric de la llegenda, la contemporaneïtat del públic, l’espai sonor de la Prioral de Sant Pere, la formació instrumental i l’adequació a l’argument i a les escenes.

La música és protagonista i a la vegada acompanyant de tots els quadres, en les quals la dansa i la plasticitat visual adquireixen un caràcter important recolzant-se en el discurs sonor. En tot moment la música acompanya i emfatitza la trama argumental.

Una música adequada a l’estil i sonoritat de finals de s.XVI a les nostres terres, sense massa pretensions harmòniques ni dissonàncies descarades, amb frasejos agradables i cantabiles, però també amb detalls de música actual o contemporània per donar un atractiu més al públic d’avui dia.

Pel que fa a la formació instrumental, el timbre dels instruments antics és qui dota l’obra de l’aire sonor que es respirava a l’època. Dues tarotes, un baixó (antecessor del fagot), un sacabutx (antecessor del trombó) i percussió diversa (timbal fondo, timbal, pandereta, triangle, plats…) són qui acompanyen les veus mixtes de l’Orfeó Reusenc.

Els textos que canta l’Orfeó són extrets de diverses fonts:

• Antic Testament. Deuteronomium 28.21.
• Goigs a llaor de N’Isabel Besora i els Goigs de Misericòrdia
• Fonts històriques. Reculls de Narcís Camós, Salvador Palomar, Ezequiel Gort, Mossèn Ballarín.
• Originals de nova creació

Bona part de l’obra és representada pels actors i actrius a través de la dansa i la interpretació de forma que la música, el cant, les coreografies i l’expressió teatral formen part equitativament de l’espectacle de forma adequada al caràcter i el significat de cada escena i cada moment.

En el cas de la dansa, les coreografies, creades per Albert Bermúdez, han estat pensades a partir de passos de dansa catalana tradicional; com el ball pla, la relliscada, el galop o la jota, per tal de mantenir, de la mateixa manera que amb la música, el caràcter de tradició i identitat respecte al moment històric de la Catalunya i el Reus del segle XVI.

En relació a l’eix teatral de l’obra, al llarg dels assajos i la preparació de l’obra, els actors i actrius han desenvolupat diverses dinàmiques d’expressió corporal d’acord amb cadascun dels personatges i els elements característics de cadascun d’ells. A més, els membres del repartiment han treballat aspectes com l’ocupació de l’espai, la relació dels personatges amb si mateixos i amb la resta de membres de l’escena i l’expressió facial i corporal com a eina fonamental de comunicació amb la història i el públic.